Curtmetratges

 “El somriure amagat”

Personalment, el documental m'ha sorprès ja que no sabia com viuen els nens del carrer i a totes les coses que s'han d'enfrontar. Des del meu punt de vista està molt ben realitzat i és un tema molt interessant ja que molta gent no sap la vida que realment viuen re re dia els nen del carrer.

És una historia real, ja que els qui l'han rodat han acompanyat als nois en tot moment i sense cap mena de guió, o gairebé sense. No la consideraria divertida, ja que en algunes escenes se m'ha ensopit el cor.

És un final obert, encara que es pot intuir que acaben anant junts perquè es fan amics. El futur d'aquests nois és incert ja que viuen en un entorn difícil.

He tingut molta sort i puc donar gràcies que no he conegut ni he viscut cap situació semblant a la dels nois. Penso que ningú està preparat ni per viure ni per veure aquestes situacions ja que són injustes i ningú o gairebé ningú en pren represàlies. 

Un dels missatges que he extret jo, és que hem de disfrutar de les petites coses, detalls, sentiments i sensacions que ens envolten, perquè sí els diners ens donen una part de felicitat, però la plena i real felicitat és veure com una mare et cuida, veure que ets un noi/a amb sort i cada dia tens un plat a taula... Són de les petites coses d'on hem de donar les gràcies.

El recomanaria des de nois i noies que cursen primaria fins a gent gran.

....................................................................................

“Som taujà”

Aquest curt, explica com és el protagonista Juan Mateo , que va amb cadira de rodes i li costa parlar amb claredat.

Mateo ens explica com és per a ell tot allò que l'envolta, ens explica la seva vida que és una mica diferent a la resta de la gent ja que ell ho veu, sent emocions i percep tot des d'una cadira de rodes i amb molt poca mobilitat al seu cos.

Penso que mirant el vídeo et pots enfortir com a persona ja que ell a pesar del que té viu amb tranquil·litat, voluntat, alegria i molt de positivisme que al cap i a la fi és el que necessitem tots nosaltres.

Al igual que l'altre curt, és per a tots els públics ja què és interessant veure com aquest noi afronta la seva situació amb forces que ell treu de dins seu.