Activitat voluntària 

JO

1. De quin treball de classe (de tots els que has fet fins ara) estàs més orgullós/a? Per què?

El treball del qual estic més orgullosa és el del 3r trimestre ja que he pogut observar una gran millora a l'hora de realitzar un video gràcies als coneixements obtinguts a classe i recerques per internet.

1. Com s’ha despertat la teva intel·ligència, els teus sentits, les teves emocions... durant el curs?

Penso que a mesura de que ha anat passat el curs he anat descobrint conceptes, tècniques i coses noves ja sigui en l'aspecte fotogràfic com montatge i creació de video que m'agrada molt.

1. Què has sentit, què has pensat, en què has canviat?

Sobretot he canviat la meva manera de treballar i de veure les coses en alguns aspectes. En el cas de el temari relacionat amb la publicitat m'he adonat de coses que abans no era conscient 100%.

1. Has aprofitat els treballs de classe per parlar de tu i/o per expressar les teves idees, preocupacions, gustos, etc.? Si és que sí, posa algun exemple. Si és que no, perquè no?

Clar que si, al primer trimestre el treball final vaig voler expressar l'amor cap al meu germà petit, en el segon amb el curt 'RESET' va ser amb el missatge de que no ets pots quedar de braços plegats quan una cosa no t'agrada has de lluitar, treballar i crear la felicitat. I amb el video-art del tercer trimestre, el fet de que en el video hi sortissin dos persones molt importants per a mi que vam passar una tarda increïble gravant a més i ha el missatge de que jo quan sigui més gran em quedaré amb moltíssimes coses positives d'aquesta etapa per la que paso (l'adolescència) i clar que també em quedaré amb les negatives per donar-li la volta a la truita i obtenir de les coses negatives la part positiva.

ELS ALTRES

1. Què t’ha sorprès/emocionat del que han dit o fet els altres? (en les posades en comú, sobre els treballs fets...)

Personalment, a mi m'han agradat molt els dos treballs del grup de l'Alba Merino, el de violència de gènere i el de " Made in China". Crec que tenen un gran missatge que van molt ben acompanyats amb el treball que elles han fet realitzant-lo: la música el muntatge...

1. Creus que és interessant veure exemples de treballs fets per altres alumnes en cursos anteriors? Perquè?

Penso que és essencial, es a dir, per començar un projecte, treball, etc, mirar exemples ens pot ajudar a l'hora de treballar a nosaltres i si són exemples de treballs de companys encara més.

EL MÓN

1. Ha canviat la teva manera de fer fotos o de mirar les imatges en general: les fotos artístiques, de reportatge, les imatges publicitàries, el cinema...? (Si és que sí, en què?)

El món de la fotografia per mi és un món en el qual no hi han límits. Cada dia aprenc una cosa nova per canviar la meva manera de fer fotos mirant aquí, allà, buscant...

1. Què valores de les imatges (fixes o en moviment) en general?

De les imatges fixes tot, el color, l'enfocament, el que vol expressar i de les imatges en moviment amb la creació i el missatge sens dubte.

1. Què destacaries de tot el que has aprés durant el curs?

Destacaria tots els mous conceptes que he après utilitzant la meva càmera reflex.

L’ANDREA I EL VIDEO-ART

10. Què has aprés amb les visites de l’Andrea?

He après una mica de muntatge de video i de que és el més iomportant a l'hora de fer una creació artística.

11. Creus que el vídeo és una bona eina d’expressió? Perquè?

Crec que sí, és més en aquests moments és la millor eina per arribar al receptor ja que els vídeos son molt visuals i si la creació és impecable el receptor no es quedarà indiferent.

12. Fes una valoració personal del teu vídeo final.

Jo estic orgullosa del meu video-art ja que tot ho vaig fer jo i ho vaig planificar en temps per no fer-ho malament el dia abans. Crec que els que l'han vist han pogut entendre el missatge que expressava. Si hagués de fer algun canvi hagués canviat parts del muntatge, perquè hi havia un tros que volia sobreposar dos vídeos i amb el meu editor (iMovie) no ho vaig saber fer.

13. Si t’has quedat amb ganes de dir alguna cosa, aquest és el moment.

Treball 3r trimestre : Video-Art

Amb que et quedes?

Aquest tercer trimestre la professora de cultura audiovisual ens va proposar de fer un video-art, un tipus de video de pocs minuts en que l'artista expressa, representa, mostra al món un seguit de preocupacions i neguits.

Al cap d'uns dies, després d'haver-li donat molts tomps havia decicit que volia representar que per a mi és molt important i vaig emprendre el meu viatge de creació.

En el meu video-art he volgut representar els sentiments més íntims, les emocions, el pensament de les persones. La temàtica és : identitat adolescent.

Amb la col·laboració d'una gran i estimada amiga, l'Angela Juncosa i el meu novio, l'Alex Toro (actors) vam mostrar a l'exterior tot el que sent un noi/noia a l'etapa de l'adolescència amb paraules escrites al cos, de manera que hi havien tres tipus de paraules: les blaves, sentiments importants, aficions...bons records, una vermella, que es el mal record i una verda escrita al pit (al cor) que és aquella amb la que ells es volen quedar per tota la vida. 

El video el vaig gravar en una tarda encara que per errors de continuitat vam tenir que tornar a quedar per regrabar gairebé tot des del principi. Mentre estava gravant,vam passar tots tres una gran tarda de moments de riure i reflexions sobre les paraules que els hi anava pintant al cos.

Els vídeos van ser gravats amb la camera reflex (cànon) i alternant dos zooms. Ja que no tenia trípode vaig tenir que fabricar-me'l mitjançant un tamboret i algunes caixes fins arribar a l'altura que necessitava.

MISSATGE: 

"L'estat de l'adolescent. A un adolescent li passen milions de coses pel cap, li passen els dies com hores i canvia d'estat d'ànim cada sis hores.

Vull expressar les sensacions, emocions amb les que es quedaria cada un i amb les que es desfaria". 

PIXAR

El passat dimecres 22 d'abril vam anar a la caixa a veure l'exposició " Pixar 25 anys d'animació" a Barcelona. 

Personalment, l'exposició em va encantar ja que les pel·lícules de pixar són increïbles no només per l'animació en si, sinó pels diàlegs, històries, etc.

Em va sorprendre que els il·lustradors i l'equip en general de crear la pel·lícula ( mínim 5 anys de creació) es documentin tant. Per exemple, ens van explicar que en una escena de Rtatoui ( el cuiner nou està assegut amb la rata dins d'un pot de vidre que seguidament li cau al riu Sienna, surt xop) doncs per poder crear els plecs del personatge animat van llençar un de l'equip vestit de cuiner i després, un cop assegut i xop els il·lustradors van fer esbossos, apunts, fotografies... per aplicar_ho al personatge de ficció.

El fet de que siguin tant cuidadosos amb la gama de colors que utilitzaran ja sigui per un personatge com per a l'escena d'un determinat moment de la peli em va cridar molt l'atenció.

En conclusió, ha sigut una experiència única i inoblidable.

Curtmetratges

 “El somriure amagat”

Personalment, el documental m'ha sorprès ja que no sabia com viuen els nens del carrer i a totes les coses que s'han d'enfrontar. Des del meu punt de vista està molt ben realitzat i és un tema molt interessant ja que molta gent no sap la vida que realment viuen re re dia els nen del carrer.

És una historia real, ja que els qui l'han rodat han acompanyat als nois en tot moment i sense cap mena de guió, o gairebé sense. No la consideraria divertida, ja que en algunes escenes se m'ha ensopit el cor.

És un final obert, encara que es pot intuir que acaben anant junts perquè es fan amics. El futur d'aquests nois és incert ja que viuen en un entorn difícil.

He tingut molta sort i puc donar gràcies que no he conegut ni he viscut cap situació semblant a la dels nois. Penso que ningú està preparat ni per viure ni per veure aquestes situacions ja que són injustes i ningú o gairebé ningú en pren represàlies. 

Un dels missatges que he extret jo, és que hem de disfrutar de les petites coses, detalls, sentiments i sensacions que ens envolten, perquè sí els diners ens donen una part de felicitat, però la plena i real felicitat és veure com una mare et cuida, veure que ets un noi/a amb sort i cada dia tens un plat a taula... Són de les petites coses d'on hem de donar les gràcies.

El recomanaria des de nois i noies que cursen primaria fins a gent gran.

....................................................................................

“Som taujà”

Aquest curt, explica com és el protagonista Juan Mateo , que va amb cadira de rodes i li costa parlar amb claredat.

Mateo ens explica com és per a ell tot allò que l'envolta, ens explica la seva vida que és una mica diferent a la resta de la gent ja que ell ho veu, sent emocions i percep tot des d'una cadira de rodes i amb molt poca mobilitat al seu cos.

Penso que mirant el vídeo et pots enfortir com a persona ja que ell a pesar del que té viu amb tranquil·litat, voluntat, alegria i molt de positivisme que al cap i a la fi és el que necessitem tots nosaltres.

Al igual que l'altre curt, és per a tots els públics ja què és interessant veure com aquest noi afronta la seva situació amb forces que ell treu de dins seu.

CARTELL SANT JORDI

1)

2)

Aquest curs, la Elo ens ha proposat participar al concurs de Sant Jordi de l'institut i jo ho he fet amb la segona proposta (foto2).

El procés del cartell va durar tres dies: el primer el vaig dedicar a una pluja d'idees, el segon per fer les les fotos i finalment l'últim dia per retocar-la i fer el muntatge amb photoshop.

Amb el meu cartell he volgut expressar "misteri". En el cartell hi surt una dona (la meva mare) convertint-se en drac. He volgut trencar amb els estereotips i he convertit el drac en dona i amb una postura una mica seductora. Per a la tipografia, vaig triar una senzilla i minimalista no volia carregar el cartell ja que havia de ser llegible, senzill i diferent.

A la dreta de la imatge a la part de dalt hi trobem una petita frase/lema que també vaig crear: "...quan la ficció supera la realitat). Què he volgut transmetre? Dons que les coses no sempre són com ens les imaginem i que poden ser completament diferents. En aquest cas, ningú es podria imaginar a una dona drac. 

Vaig arribar a fer 89 fotografies. Totes elles les vaig haver de fer per la nit ja que volia jugar amb l'il·luminació . Aquestes en són algunes:

Tira còmica i macro vinyeta: 

Exposició Greg Gorman a Tarragona 

L'exposició:

Greg Gorman, el mestre de l'art del retrat i la llum, exposa a Tarragona. "A distinct vision", que reuneix 220 obres, arriba per primera vegada a la península.

Durant més de 4 dècades, Greg Gorman ha retratat celebritats com Johnny Depp, Marlon Brando, Michael Jackson, Sophia Loren o Al Pacino. Gairebé totes les estrelles de Hollywood, cantants, directors de cinema, han passat pel seu estudi. Les seves imatges són icones del segle XX, publicades en nombroses revistes i llibres d'autor, premiades en diverses ocasions, i destaquen sobretot pel seu propi estil inconfusible. “A distinct vision” ofereix, a més a més, una part de la sèrie de nus, una visió de la bellesa del cos humà en la seva essència, i un reportatge pels Estats Units.

"Per a mi la fotografia té més èxit quan no respon a totes les preguntes", diu Gorman " i deixa espai per a la imaginació."

Nascut a Kansas City l'any 1949, va estudiar fotoperiodisme i cinema, viu a Califòrnia.

 www.gormanphotography.com

 Personalment l'exposició de Greg Gorman m'ha semblat molt interessant ja que les fotografies estan perfectament fetes al detall, és a dir, Gorman ha jugat amb la posició de la llum i amb les expressions facials tant com corporals dels seus models com ara: Leonardo Dicaprio, Johnny Depp, celebritats com actors i actrius i models.

Greg Gorman a part de fer retrats, també fotografia cossos nus. Les seves fotografies de nus m'han cridat molt l'atenció ja que són molt atractives gràcies les ombres  les posicions dels models. 

La seva sel·lecció de retrats m'ha agradat perquè es veu cada detall del rostre del retratat. 

La fotografia que m'ha agradat i que he trobat molt expressiva ha estat la següent. Des del meu punt de vista, crec que pa postura dels models vol expressar llibertat amb una il·luminació lateral que ve de la part dreta il·luminant la cara i el pit de l'home de dalt que esta amb una postura com si volgués representar un ocell que vol ser lliure, i l'home de baix amb la il·luminació principal al ventre que te agafat a l'ocell perquè no marxi volant.